Els apocalíptics, els integrats i tots els altres

Els entusiastes de les noves tecnologies tendeixen a ser entusiastes de la dicotomia “apocalíptics/integrats” encunyada per Umberto Eco. És gairebé una necessitat ontològica. Una nova tecnologia és relativa a l’avantguarda tecnoeconòmica i, com que en el capitalisme perviu en contínua caducitat dialèctica, ser-ne un entusiasta és com declarar-se pàmfil. No és casual que Eco denunciés que les noves tecnologies han impulsat una omnímoda legió d’idiotes contrària a tot pensament crític. I els riscos s’incrementen. L’esmentat entusiasta, com bon maniqueu i, per tant, religiós primitiu, defuig tot plegat. Al capdavall, aquesta dicotomia és tan panxacontenta com “continentals/analítics”, “lletres/ciències”, “feixistes/demòcrates” i “reaccionaris/il·lustrats”.